Tristany i Isolda
Versió de Joseph Bédier i traducció de Carles Riba
- "Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort? És de Tristany i d’Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s’amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell."
- Així comença una de les més belles llegendes occidentals:
la de Tristany
i Isolda, una llegenda de l’Edat Mitjana, molt coneguda, que ens
ha arribat a través de diferents versions, des del segle XII fins
als nostres dies.
- Avui coneixem l’antiga llegenda com una espècie d’obra en col·laboració feta per diferents autors cultes que han contribuït a transmetre per a la posteritat un dels més bonics i obsessionants mites, ple d’inquietud, entusiasme, mentides i secrets.
- Sembla que l’origen de la llegenda s’ha de buscar dins el
poble celta i, concretament, en tres històries de raptes irlandesos.
Però les llegendes canvien, no es mantenen sempre iguals, els autors
introdueixen innovacions segons el gust dels oients i les corts on reciten.
I és això el que passa amb la llegenda de Tristany i Isolda.
Quan travessa el mar i arriba a França, els cantors bretons que propaguen
la llegenda per tot el continent, van introduint canvis al gust del moment.
- La versió en la qual ens basem és la que va escriure el
romanista Joseph
Bédier, un francès que l’any 1900 va reelaborar
i va reconstruir la història a partir de les quatre versions medievals
més conegudes, en una elegant prosa moderna francesa, tenint molta
cura amb el llenguatge, força culte i literari, i amb l’estil,
ple de retoricismes. La traducció catalana la va escriure Carles
Riba, home noucentista, que, com a tal, respectà el llenguatge
literari i retòric redactat per Joseph Bédier.
