Informació |
|
Citació |
A.
Poeta, periodista i polític valencià (1836 – 1911), primer director de Las Provincias. És el principal escriptor de la Renaixença valenciana, que ell va vincular a una visió conservadora i jocfloralista. |
|
1.
La llibertat conquerida en l'apassionada recerca del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor, ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva per al llinatge tot dels qui la volen guanyar; i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix. |
B. Poeta i diplomàtic xilè (1904 – 1973), simpatitzant de la causa republicana espanyola i militant comunista. La seva poesia presenta el to èpic del Canto general i el cant de la senzillesa d'Odas elementales. |
|
2. Puix que lo món ne Déu a mi no val
a rellevar la causa d'on só trist,
a mi plau bé la tristor que jo vist:
delit hi sent mentre jo em trobe tal.
Així dispost, dolç me sembla l'amarg,
tant és en mi enfeccionat lo gust.
A temps he cor d'acer, de carn e fust.
Jo só aquest, que em dic Ausiàs March. |
C.
Escriptor i humanista català (1893-1959), format en el context del Noucentisme, ajudant de Pompeu Fabra, després de la Guerra Civil va esdevenir, pel seu compromís cultural, el mestre de les noves generacions d'escriptors. |
|
3.Verrà la morte e avrà i tuoi occhi-
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. |
D.
Poeta valencià del segle XV. Va ser el primer poeta a escriure íntegrament en llengua catalana. Considerat el millor poeta valencià medieval, la seva poesia tracta els temes universals de l'amor i la mort des d'una òptica molt personal. |
|
4. Escribo para el pueblo, aunque no pueda leer mi poesía con sus ojos rurales. |
|
E.
Escriptor italià (1908 – 1950), la seva obra es caracteritza per expressar el seu malestar existencial. El llibre de poemes Verrà la morte e avrà i tuoi occhi va aparèixer pòstumament al seu suïcidi. |
|
5. El dulce lamentar de dos pastores,
Salicio juntamente y Nemoroso,
he de cantar, sus quejas imitando;
cuyas ovejas al cantar sabroso
estaban muy atentas, los amores,
de pacer olvidadas, escuchando. |
|
F. Poeta castellà del segle XVI l'estètica del qual va donar lloc al garcilasisme, corrent poètic oficial del franquisme de la postguerra, basat en l'evocació d'un món bucòlic ideal, hamònic, ordenat i malenconiós. |
|
6. Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire,
que per a omplir d'aroma l'aire
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins. |