Per recordar-ho tot Per oblidar la realitat Per no avorrir-se
Mahmud i Josef, dos nois com ell, i Salim, de setanta-cinc anys Salim i Mahmud, dos nois com ell, i Josef, de setanta-cinc anys
Perquè ensenya a estimar allò que han d’aprendre i a valorar la quotidianitat Perquè els dóna la llibertat d’escollir allò que volen aprendre Perquè els deixa seguir el seu lliure arbitri
L’oncle creu que un periodista és una persona intel·ligent i valenta que busca la veritat. El noi n’admira el fet que són lliures i viuen en perill. El pare del noi diu que vagaregen i escampen mentides El pare creu que un periodista és un home que viu en perill però alhora és lliure. El noi pensa que és intel·ligent i valent però l’oncle afirma que vagaregen i menteixen
Que viu vora casa seva, es diu Nàdia i té tretze anys Que és una veïna de quinze anys i es diu Zaida Que és veïna seva, es diu Nàdia i té catorze anys
Amb un orfebre gasiu, amb un venedor ambulant, amb un fuster i al forn del seu pare Amb un fuster, al forn del seu pare, amb un venedor i de cambrer
El narrador està content perquè no ha d'anar a l'escola El senyor Maruf marxa i durant una setmana no tenen professor d'història Els ciutadans de Damasc s'assabenten del cop d'Estat per la televisió Tothom sent la música marcial que emet la ràdio
Somio en veu alta L'arbre volador L'Abecedari
