Si hem de fer cas de les classificacions de les novel·les, La història interminable es pot considerar una novel·la fantàstica. No obstant això, també es pot pensar que és una novel·la d’educació perquè hi veurem un protagonista que aprèn i es transforma juntament amb el món que l’envolta.
Aquest protagonista, un nen anomenat Bastian Balthasar Bux, esdevindrà una mena d’heroi gràcies al fet d’entrar en el llibre que llegeix i protagonitzar aventures al costat del seu admirat heroi de ficció, l'Atreiu.
En aquesta contraposició, fantasia-realitat, comprendrem el valor que Ende donava a la fantasia. Entenia per fantasia la capacitat d’allunyar-nos de les realitats objectives per poder trobar el que la realitat també té de poesia. El món real i el fictici han d’estar en contínua interrelació de tal manera que si no visitem la ficció, emmalaltirà fins que anem a salvar-la. I si, pel contrari, ens volem quedar sempre dins la fantasia, sense enfrontar-nos amb la realitat, també tindrem problemes per estar bé...
Abans de conèixer què li passa a en Bastian, pots tastar el que trobaràs si entres al llibre:
Els pensaments d’en Bastian varen tornar a la realitat només a contracor. Estava content perquè la Història Interminable no tenia res a veure-hi. No li agradaven els llibres en què, amb mal humor i cara de pomes agres, li explicaven els esdeveniments normals d’una vida totalment normal de qualsevol persona totalment normal. D’això, ja en tenia prou amb la realitat; per què hauria volgut llegir-ne més? A més, s’encenia de ràbia quan s’adonava que el volien entabanar amb alguna cosa. I, en aquesta mena de llibres, sempre es tractava d’una manera més o menys clara d’entabanar algú amb alguna cosa.
En Bastian sentia predilecció pels llibres apassionants, o divertits, o que t’invitaven a somniar; llibres en què els personatges inventats vivien aventures fabuloses i on et podies imaginar tota mena de coses.
Michael Ende, La història interminable