Joaquim Ruyra, gironí de naixement, va passar moltes temporades a Blanes, lloc d'on provenia la seva família materna. El contacte habitual amb el mar i el coneixement de la vida d'alguns pobles de la costa gironina tindran molta influència en el conjunt de la seva obra.
Ruyra és especialista en la narració curta. També va escriure poesia, teatre i articles periodístics, però la millor aportació a la literatura la va fer amb les seves proses literàries, algunes de les quals ell mateix anomenava novel·letes perquè eren narracions més llargues que un conte però més curtes que una novel·la.
Va començar a escriure en català quan tenia trenta anys. L'extraordinari domini del llenguatge que manifesta amb la seva escriptura, la riquesa lèxica, sobretot en el camp de les coses del mar -i de la natura en general-, la incorporació a la seva obra de formes dialectals, la precisió i la matisació de les seves descripcions, l'han convertit en mestre de molts altres escriptors catalans.
Josep Pla, en el retrat que fa de Ruyra en un dels seus Homenots, diu: "He llegit, a la nit, Marines i boscatges [...]. Hi ha una cosa enlluernadora, en aquest llibre: l'adequació de l'adjectiu al substantiu és tan perfecta, exacta, precisa, que això hi crea una immensa poesia suspesa sobre la realitat mateixa."