Llegir i descobrir

Com un miratge

Maria Mercè Roca

  • 1. El primer indret que s'esmenta a Com un miratge és la plaça del Raig. Podries dir a quin poble pertany aquesta plaça? Fes clic al poble en qüestió.

     

  • 2. Digues si són certes o falses les afirmacions següents:
V       F
  
    Després de Sant Joan, per no avorrir-se , el narrador protagonista dedica tardes senceres a arreglar a moto
    Ella té els cabells negres i els ulls foscos i ametllats
    A ell, si els seus pares es separessin, li preocuparia amb quins dels dos hauria de viure
    La Salut, reconeix les mongetes, les patates i els tomàquets de l’hort
    Al cementiri, la Salut li demana que ell i parli dels joves que han mort a la muntanya
    La Salut i la seva germana es queden al poble fins cap a meitat de setembre
    La germana de la Salut es diu Júlia
    A la piscina de Ribes, ell agafa una insolació
    Una característica atribuïda a l’aire, i que sovinteja poc , és la salabror
    Per a l’àvia de la Salut, xiular era cosa de bordegassos


  • 3. Al capítol 3 apareix la dita següent: any d'abelles, any de neu. El refranyer popular és ple de saviesa popular, i és per això que et demanem que completis els refranys següents referents a la meteorologia:

Cel de panxa de burra

Mai plou

Pluja de llevant

Si el vent del Nord trobeu

El roig al matí

Boira a la muntanya

No et fiïs del cel estrellat

Any plujós

Núvols en creu

No es mou fulla



  • 4. Relaciona els indrets següents amb una característica:


  • 5. Ordena cronològicament els fets següents:

A. La cabanya era rierol amunt, força després de la Font del Coronel,

B. (...) la seva àvia, de petita, sempre la renyava perquè li deia que això de xiular era cosa de bordegassos.

C. Vam agafar quasi l’últim cremallera: era dels vells, de fusta, petit, dels que m’agraden.

D. (...) i quan li vaig passar pel davant li vaig dir adéu, com si la conegués,

E. (...) i em vaig haver de confessar que em feia por –no por, no: terror- que ella em veiés.

F. (...) tota la concentració que fa falta abans de competir, tota la tranquil·litat, eren nul·les.

G. A l’esquena hi tenia una gran rodona blanca que se li anava inflant per moments.

H. Em va preguntar si la mort em feia por. No vaig saber què dir-li:

I. I jo per dintre em desesperava: havia fet enfadar la Carme, havia fet enfadar en Ramon (...)

J. Es va parar al mig de l’esplanada del davant de l’església i va dir “Ballem?”.


 2  3  4  5  6  7  8  9  10