Molly Moon i l'increïble llibre d'hipnotisme

Georgia Byng

En diverses entrevistes, Byng ha comentat que la idea del llibre se li va ocórrer en veure el gos de la seva mare seguir, hipnotitzat, el moviment de la galeta que ella tenia a la mà.
Diu que llavors es va plantejar què passaria si un nen tingués la capacitat d’hipnotitzar animals i persones.

A partir d’aquell moment, va començar a gestar la idea d’escriure aquesta obra amb la intenció, no tan sols de distreure els nens i les nenes, sinó també de fer-los arribar diversos missatges, com és ara el rentat de cervell de la publicitat o bé l’obsessió de la gent amb els famosos.
Ha provat d’alertar-los sobre aquests i altres temes que els afecten de manera especial.

D’altra banda, Georgia tenia interès a destacar la indefensió de molts nens que viuen en institucions similars a la que viu la protagonista del llibre.
Molly és una nena que se sent indefensa, mancada de suport i afecte, i que recorda l'experiència de Georgia Byng en un internat durant tres anys, on confessa que s’ho va passar molt malament.

El llibre Molly Moon i l’increïble llibre d’hipnotisme ha estat molt criticat per hipnoterapeutes i psicoterapeutes d’Anglaterra i d’altres països, perquè creuen que els nens poden aprendre amb aquest llibre els secrets de la hipnosi i fer-ne un ús que pot portar conseqüències perilloses.
L’escriptora considera que aquests temors són ridículs i que els nens són prou intel·ligents com per saber distingir la realitat de la ficció.