Llegir i descobrir
L'ocell de foc
Emili Teixidor
Emili Teixidor i Viladecàs neix a Roda de Ter (Osona). El paisatge de la plana de Vic i els personatges que envolten la seva infantesa són elements importants per configurar els escenaris i temes de les seves novel·les.
Va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, on s'inicia una amistat que perdurarà al llarg dels anys.
Estudia magisteri, dret, filosofia i lletres i periodisme. Ha col·laborat amb revistes com Cavall Fort i Oriflama. Ha exercit de director i presentador de televisió al programa de llibres “Mil paraules”, així com de mestre, traductor, guionista i col·laborador radiofònic.
És un dels escriptors més reconeguts en llengua catalana i un dels clàssics més moderns de la literatura infantil i juvenil, tot i que també escriu per a adults. Per la seva obra ha obtingut diversos premis.
En el pròleg del seu llibre Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio s'hi reprodueix una conversa de l'autor amb Antoni Bassas:
ANTONI BASSAS.- Els pròlegs no els llegeix ningú...
EMILI TEIXIDOR.- Si només fossin els pròlegs... els llibres no els llegeix ningú!
ANTONI BASSAS.- No siguis tòpic, Emili... mai no s'havia llegit tant com ara, sobretot, no cal dir-ho, des que et dediques a la crítica literària a través de la ràdio i la televisió.
EMILI TEIXIDOR.- Si comences ensabonant, Antoni, acabarem de seguida el pròleg.
ANTONI BASSAS.- Millor per als lectors.
EMILI TEIXIDOR.- A més a més, jo no critico, jo només informo. Intento obrir gana als possibles lectors.
TEIXIDOR, E. Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio.
Barcelona: La Magrana, 1996
En una entrevista publicada al diari Avui el 15 de desembre de 1989, l'autor ofereix la seva opinió sobre la literatura infantil i juvenil:
És inventar-se una mica el gènere. Perquè abans no existien els nois i noies, com a lectors, perquè començaven a treballar als 8 o 9 anys. El gènere és relativament jove, sobretot al nostre país. No tot el que té personatges infantils és per a nens. [...] Escriure per a nens és connectar amb ells. Si has fet classe ho saps. [...]. Quan s'escriu per a nens no vol dir parlar d'ells, de la mateixa forma que la novel·la negra no es fa per als presos de la Model.
[...] vam començar a escriure'n en veure que a l'escola no hi havia llibres per als alumnes. Calia fer-los llibres agradables, el que cal aconseguir és que el nen sàpiga aguantar un llibre i disfruti amb la lectura. Jo abans de publicar un llibre el faig llegir a uns lectors, amics meus. El problema és que se'm fan grans i n'he de trobar de nous.
La seva novel·la L'Ocell de Foc ha estat seleccionada per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez com una de les cent millors obres del segle XX a Espanya.