Llegir i descobrir
Gràcies per la propina
Ferran Torrent
Ferran Torrent va néixer a Sedaví ja fa un grapat d’anys, però encara el trobareu vivint allí, jugant a les cartes a les tardes amb els amics de sempre, pegant voltes amb el cotxe i aturant-se per xerrar amb els coneguts i conegudes de tota la vida.
Va créixer entre Sedaví i València, un espai separat aleshores per arrossars que han anat sent esborrats del mapa per carreteres, superfícies comercials i blocs de pisos fins acabar confonent els límits mutus.
A l’hora d’escollir ofici, va provar diverses vies: des de la boxa (se’l coneixia professionalment com el Tigre de Sedaví) fins a periodista de successos, passant per representant comercial.
Fidelitat a una terra i constància en la tasca de cronista són dues de les seves característiques: com a persona i com a escriptor. En definitiva, les bases en les quals aferma una voluntat d’explicar les vides humanes, sobretot aquelles que es troben a tocar de l’abisme, és a dir, a frec del risc.
Una voluntat d’explicar que el porta també a explicar-se periòdicament a través de diversos mitjans de comunicació (El club, ... ) tal i com confessa que ja feia de petit:
Va començar escrivint seguint els models de la novel·la negra nord-americana dels anys 30-40. Bona part de la seva primera producció novel·lística té com a protagonistes el detectiu Toni Butxana, el periodista Hèctor Barrera i el comissari Tordera:
No emprenyeu el comissari (1984)
Penja els guants, Butxana (1986)
Un negre amb un saxo (1989), novel·la portada al cinema sota la direcció de Francesc Bellmunt
Cambres d'acer inoxidable (2000)
L’ambició secreta de Torrent és explicar els humans amb totes les contradiccions en què ens trobem immersos. Va començar fent-ho des del cantó fosc el món de la delinqüència per denunciar que aquesta sempre té amagat un protagonista de guant blanc que és qui mou els fils. Potser per aquesta raó, posteriorment i rere un parèntesi pseudoautobiogràfic, s’ha centrat en la construcció d’universos narratius que reflecteixen la gran farsa de la vida social de la València més contemporània: el món de la política i de l’esport són el centre de la darrera part de la seva obra (Societat limitada, 2002, i Espècies protegides 2004).
També ha escrit teatre amb Carles Alberola i llibres d’assaig, com ara Tocant València (1995), o de viatges (Living l’Havana, 1999).
És un professional de l’escriptura, vinculat al corrent realista nord-americà del segle XX que pretenia fer una crònica subjectiva de la societat del seu temps, és a dir, explicar-la tot reflexionant-hi. En paraules de J. J. Pérez Benlloch al pròleg de Tocant València:
“Torrent no forma part de l’estol de periodistes notaris de la realitat, sinó que pertany al gremi dels qui la recreen, l’adjectiven, i, en definitiva, la reporten.”