Gabriel Galmés va nèixer a Manacor l'any 1962. Bona part de la seva obra té com a escenari aquest poble de Mallorca. La seva primera obra és una llibre de narracions, Scala averni (1985), que es va reeditar amb el títol de Parfait amour (1986). Dos anys més tard publica la seva primera novel·la, El rei de la casa (1988), que narra les vivències de la comunitat escolar d'un institut de secundària als anys vuitanta, en clau de comèdia d'embolics. L'any 1992 publica La vida perdurable, una novel·la de formació, que retrata l'evolució del personatge principal a través del temps i que es presenta com una confessió autobiogràfica del durant la transició a la democràcia. El blanc de les crítiques en El rei de la selva (1996) és la crisi dels somnis, la manca d'ideals, la banalitat d'una generació a la deriva en una societat basada en l'aparença. Una cara manllevada és la darrera novel·la que va escriure Gabriel Galmés just abans de morir l'any 2001, aquesta novel·la tracta la sorpresa i la dificultat de fer-se gran de la generació indecisa dels que eren adolescents quan va morir Franco.
Gabriel Galmés, fou professor d'anglès, articulista, autor dramàtic i traductor.
En les obres de Gabriel Galmés allò que passa pren la forma d'una aventura, com si allò que els succeeix als personatges fos realment molt excitant i dinàmic, i tanmateix és banal. Bona part dels textos se centren en la immaduresa que acaba per tenyir les coses que ens passen a qualsevol edat. Molts han parlat de l'obra de Galmés com d'una barreja entre una actitud irònica, una crítica punyent capaç de desemmascar els fatxendes i els presumits, i amb una tendresa i una sensibilitat infinita.