A. Tens una carta de la teva dona! –digué l’August en veure’l. (…) L’Emili conservà la lletra als dits sense decidir-se a obrir-la. El pes d’aquells dos anys, comptats dia per dia, hora per hora, minut per minut, l’afeixugava com si s’hagués trobat de sobte sota la gran muntanya que formaven B. L’Emili fou portat a una cel·la ocupada ja per un alemany, i, fins que s’hagué acostumat a la penombra de l’estatge, no va descobrir que el seu company era un “triangle rosa”, un homosexual. (…) Prohibit seure a terra, passejar, fumar, parlar o cantar! –anuncià Heinrich amb un somriure trist (…) Aquesta nit han “suïcidat” un dels teus companys. (…) Werner? Preguntà amb una ànsia mortal.
C. Malgrat les prohibicions reglamentàries, el malalt continuà rebent aliments i injectables; el dibuixant els comprava amb la roba, els diners o el tabac que robava al magatzem. – No t’escarrassis a portar requisits –li deia Francesc-. Si tampoc no me’ls menjo (…) D. Per què no s’havia evadit del camp de presoners ? Havia comès una totxesa irreparable en desoir els consells d’un company que l’havia invitat a escapar-se amb ell? (…) A través de la boira cada vegada més espessa, es distingia la corrua negrosa i compacta dels presoners i les taques verd-grises dels sentinelles E. –Tens por que aquest camp serà evacuat? –preguntà l’Emili. –No- contestà Manuel, després de pensar un instant-. Si són els americans els que ens alliberen, no ens faran pas marxar a trobar els russos (…) Estem equidistants dels dos fronts, i això és una gran sort. F. M’han “enxufat” –cridà l’Emili, exultant. –Eh? –Sí, senyor. Al magatzem de la roba civil. (…) En regirar els sacs de la seva roba, algú descobrí els seus dibuixos; el SS encarregat de la dependència els va veure i com que li plagueren, féu cridar l’autor per preguntar-li si sabria dibuixar dones nues…