 Escriure poesia en vers és una art que implica conèixer la tècnica i dominar les estructures que la componen. El primer que cal dominar d'un poema és el vers: unitat que té una longitud determinada, estableix una relació de rima amb altres versos i s'agrupa formant estrofes.
El ritme mètric d'un poema es construeix a partir del nombre de síl·labes del vers. En català, cal comptar fins a la darrera vocal tònica. Fixeu-vos com es fa segons l'acabament del vers.
 |
Paraula aguda
Es compten totes les síl·labes:
| Llei | - |
xant |
a
|
part |
l'es |
- |
til
|
dels
|
tro |
- |
ba |
- |
dors
|
10
|
| 1 |
|
2 |
3 |
4 |
5 |
|
6 |
7 |
8 |
|
9 |
|
10 |
|
| Ausiàs March |
|
Paraula plana
Es compta una síl·laba de menys:
| el |
meu |
dol |
com |
un |
sol |
a |
ple |
mig |
- |
di-a |
10
|
| 1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
|
10 |
|
| Josep Romeu |
|
Paraula
esdrúixola
Es compten dues síl·labes menys:
| Lluny, |
per |
ca |
- |
mins |
tre |
- |
mo |
- |
lo |
- |
sos |
d'in |
- |
fàn-ci-a
|
10
|
| 1 |
2 |
3 |
|
4 |
5 |
|
6 |
|
7 |
|
8 |
9 |
|
10 |
|
| Narcís Comadira |
|
En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenòmens, com són l'elisió, la sinalefa i el hiat.
| No es-pe-ris al-tre do |
que el |
de tes llà-gri-mes |
| |
elisió |
|
|
 |
| Joan Maragall |
|
| del |
fosc i ab-su |
rd pa-rany de la me-mò-ria |
| |
sinalefa |
|
|
| Miquel Martí i Pol |
|
|
|
| Ausiàs March |
Els versos llargs, és a dir, aquells que tenen nou o més síl·labes, de vegades tenen una pausa interior, que anomenem cesura. D'aquesta manera, el vers queda dividit en dos hemistiquis.
| Tris-te-sa per-fu- ma-da, |
// |
ros-si-nyol- de la nit |
6 + 6 = 12 |
| 1r hemistiqui |
|
2n hemistiqui |
|
| cesura |
|
| Marià Manent |
Finalment, els versos es podem classificar en isosil·làbics o anisosil·làbics, segons el nombre de síl·labes, i en versos masculins o femenins, segons l'acabament.
|
