El videoart, tot i que en els seus orígens caminava de la mà amb el videoclip, s'ha mantingut més fidel a la transmissió de sensacions que no pas aquell.
Entenem per videoart tot allò en que de forma total o parcial l'autor empra el vídeo amb una intencionalitat clarament artística afegint un contingut experimental, formal, poètic o filosòfic a la pròpia creació audiovisual, i això ho fa mitjançant l'ús dels recursos tècnics, narratius, estètics i conceptuals propis del llenguatge audiovisual.
Els productes de videoart no segueixen cap codi estructural concret, en moltes ocasions ni tan sols pretenen estar qualificats com a audiovisuals, essent moltes vegades part d'un altre producte més gran, d'una idea o d'un concepte molt més elevat i sense el qual no tindrien raó de ser les pròpies imatges que conformen el resultat audiovisual.
Les imatges que apareixen en un producte de videoart poden tenir orígens molt diferenciats. Poden ser tant imatges enregistrades directament com fotografies o il·lustracions. En tots els casos, però, solen estar retocades, deformades, retallades o manipulades de qualsevol altra forma per tal de fer centrar l'atenció en allò i només allò que interessa mostrar a l'artista. |
Després d'anys de caure en l'oblit sembla que en l'actualitat i gràcies a la popularització de les noves tecnologies el videoart ha experimentat un gran avançament i ha fet néixer dins seu una altra corrent artística amb grans possibilitats de futur: el net_art.
Els punts en comú que trobem entre aquesta nova corrent i el videoart són el reconeixement del temps com a element fonamental de l'obra, l'aïllament espacial i temporal dels objectes i cossos protagonistes, la omnipresència de la figura humana i un ús habitual de plans fixes en els que passen poques coses però molt significatives.
És en aquest camp on el vídeo es converteix en una reflexió plàstica dels aspectes més amagats d'una realitat on els interrogants que l'autor fa dels temes tractats prenen tot el protagonisme del tema.