La ficció

Què cal saber?

4. ELS CODIS LINGÜÍSTICS AUDIOVISUALS

•  Continuïtat: és la coherència temàtica i perceptiva que ha d'haver entre plans successius per no desorientar a l'espectador. Implica mantenir la mateixa tonalitat de llum, respectar l'eix d'acció, mantenir la direccionalitat de la mirada dels personatges o dels seus desplaçaments, evitar canvis de forma, posició o absència dels elements que apareixen en els plans, etc. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  La il·luminació: tant la seva presència com la seva absència pot ser emprada com a recurs expressiu, en quant que és un element més de la composició que contribueix a centrar l'atenció en els referents, caracteritzar objectes i espais, destacant o difuminant formes i creant un ambient o atmosfera determinada, suggerint tot tipus de sensacions i efectes especials. Cal valorar en cada moment la idoneïtat d'emprar la llum natural o artificial o ambdues a la vegada. Es triï l'opció que es triï, cal evitar desequilibris lumínics i contrastos no desitjats a no ser que sigui per exigència del guió, com ara els contrallums que poden arribar a tenir un valor narratiu important . Feu clic aquí per saber-ne més.

•  L'àudio: l'absència o inclusió d'àudio és un element tan important com la imatge. Utilitzat adequadament és un recurs expressiu que la complementa i que contribueix a donar unitat a la narració. Allò que se sent, com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d'estar sempre d'acord amb l'ambient que es vol crear, amb l'acció que es pretén reforçar, etc. Cal preveure-ho, juntament amb les imatges, quan s'elabora el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins als efectes sonors, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, la banda sonora, etc. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  El text escrit: és un recurs que s'acostuma a utilitzar en les narracions audiovisuals per traduir les intervencions orals, preservant així les veus originals. Però, de vegades, per exigències del guió, pot emprar-se també com a element expressiu, per destacar o complementar una informació determinada de la història que s'explica. S'acostuma a posar a la part inferior del pla o bé independentment entre un pla i un altre. Feu clic aquí per saber-ne més.