A.- Doncs no perdeu més temps  - els va aconsellar l’arbre -. Agafeu una fulla i marxeu.

B.- Si m’expliquéssiu què feu aquí - va dir l’arbre -, tal vegada us podria ajudar.

C.- Per començar – va dir, un cop assabentat de tot -, podeu agafar una fulla del meu brancatge, això us servirà per a la bron que ha perdut la memòria a Dorf. Sobre el somriure perdut, haureu d’anar fins al poblat del Riure Permanent, que és una vall d’aquí al costat.

D.- Els dos brons encara van agrair dues o tres vegades més a l’arbre tota la seva ajuda mentre s’afanyaven a anar cap el vern. Un cop allà, van veure de seguida l’entrada a un túnel estret, humit i fosc que penetrava sense cap mandra cap a les entranyes de la muntanya.

E.- Li van explicar molt de pressa l’objectiu de la seva aventura  en el cor de la nit de les coses perdudes, i el faig va parar-hi molta atenció.

F.- Després, haurien de buscar el castell de la bruixa Hexe, alliberar en Muç i recuperar els poders d’en Reiter. I, finalment, anar a trobar els arbeits, mirar d’utilitzar els poders d’en Reiter per reomplir el pantà i aconseguir que els arbeits agraïts, els deixessin recuperar les ganes de fer les coses ben fetes que havia perdut la jove bron de Dorf.

G.- El faig, malgrat no fer gens de vent, va remoure suaument les branques en veure els dos brons que s’acostaven. I, quan els va tenir a davant, va parlar, amb una veu  fonda, agradable, sàvia i comprensiva.

H.- En Curial i l’Afra es van mirar una mica aclaparats  per les paraules de l’arbre savi i vell i per tota la feina que encara els esperava en aquella nit.  Si ho havien entès bé, primer havien d’anar al poblat del Riure Permanent, a través del túnel on vivia la serpent silenciosa i recuperar el somriure.