Nom comú: Mandràgora Nom científic: Mandragora |
|||
Il·lustració | |||
Família | Espècies | ||
Alçada | |||
Parts | Arrel | ||
Tija | |||
Fulles | |||
Flor | |||
Fruit | |||
Característiques | |||
Origen | |||
Hàbitat | |||
Usos i propietats |
És gruixuda, llarga, generalment dividida en dos o tres ramificacions de color blanquinós.
Les seves arrels, al llarg de la història han estat utilitzades en rituals màgics.
Per la seva composició química s’ha usat com anestèsic. En grans dosis pot ser usada com estimulant fins i tot verinosa.
La medicina antiga la utilitzava amb finalitats terapèutiques.
Mata que pot arribar a tenir 3 dm.
És de color verd fosc.
Amples i amb una superfície rugosa.
Són de color blanquinós lleugerament violades. Surten del centre de la planta.
Produeix fruit durant la tardor. El fruit s’assembla a una poma petita, és de color groc ataronjat i desprèn una olor desagradable.
Planta màgica per excel·lència. En l’antiguitat era l’ingredient bàsic en maleficis. La seva arrel pot recordar la figura humana. Ha estat protagonista de moltes llegendes.
Solanàcies.
Mandragora autumnalis, Mandragora officinarum, Mandragora turcomanica, Mandragora caulescens.
La paraula Mandràgora es creu que procedeix del grec i significa “dolenta pel ramat”. És originària del sud d’Europa i de l’Àsia occidental.
Creix en boscos humits, obacs; al costat de rius.