Au, llegim!

 

  • Els infants no diuen mai mentides? I els pares i metges sempre van en contra d’ells? Hi ha tres fragments de la novel·la que ens ajuden a reflexionar sobre aquestes dues qüestions:

Col·loca als tres textos les onze paraules perdudes:

pit, històries, nens, mentides, cap, pastís, estrènyer, ossos, enverinat, ulls, rentat

  • Quan la Rita diu als nens de l’hospital que hi ha un pastís molt gros i tots la creuen, pensa:

    —Ah, que és fàcil d’entendre’s entre .    Ni tan sols els ha passat pel que jo pugui estar delirant.
    Entenen de seguida que no explico , que això del és la veritat pura i simple.“

  • Quan a la Rita li fa mandra rentar-se bé i no li diu la veritat al seu germà:

    Ella s’eixuga ben fort els per demostrar al germanet que s’havia com cal.

  • Les mares peguen els fills per anar bruts quan mengen pastís, però la mare de la Rita, no:

    Quan la senyora Cecilia es troba amb la Rita, en comptes d’escalfar-la, la va contra el seu  amb tanta força que es van sentir cruixir els   . I després li diu:
    —Menja’n, mare. T’asseguro que no està . T’he dit mai , jo?
    I llavors la mare i tothom en mengen.