«A vint-i-cinc metres es va aturar; hi havia un grup de dofins. La Mei es va posar a filmar-los. La Laia es va apropar als dofins i ells ni es van espantar; es bellugava a prop seu com si fos un més. La Laia va donar instruccions a la Mei perquè s’acostés a una femella que es veia clarament que estava a punt de tenir una cria. La Mei va començar a filmar ben a prop; la femella es va posar a fer voltes al seu voltant, i de cop, es va quedar quieta. La Laia es va apropar a la femella i ella es va deixar acariciar. Al cap d’uns segons, sota la panxa de la dofina va sortir una cua i en un moment va lliscar el cos sencer d’un dofinet acabat de néixer; la mare va nedar fins a posar-se a sota d’ell i el va empènyer fins a la superfície perquè respirés la primera glopada d’aire. La Mei havia pogut filmar un moment molt tendre.»