"Les noies no juguen a videojocs". O això diuen. Quants cops es deu haver dit quelcom semblant? No us resulta familiar aquesta opinió? Creieu que és real? O penseu més aviat que només és un simple tòpic? Abans de continuar voldria presentar-me: sóc noia i m'agraden els videojocs. Així, a sac, sense més dilació. M'agraden i molt, he gaudit hores davant de la pantalla amb els meus jocs preferits, i encara avui dia em trobo amb molta gent, és indiferent si són homes o dones, que es sobten d'aquest vessant de la meva personalitat.

Com a noia m'he fet farts de sentir frases de tot tipus en relació a aquest tema. "Les noies no juguen". "Si les noies juguen a videojocs són unes jugadores nefastes". I espereu, un dels millors estereotips que he arribat a llegir o sentir: "les noies a les que els hi agraden els videojocs o són lesbianes o són uns cavallots". Au, vinga! És que n'hi ha que directament fan riure. I bé, a sant de què ve tot plegat? Doncs si escric aquestes línies i plasmo tots aquests estereotips és sobretot perquè sembla que encara no estant prou trencats, sinó que encara són massa habituals i com a noia puc dir que trenco amb tots aquests tòpics. El primer, el meu gènere, fins a dia d'avui, crec poder afirmar ser dona, segon, sóc heterosexual, també em considero femenina, i potser no sóc la millor jugadora del món però tampoc em considero una jugadora pèssima.
Ara algú potser em podria fer certa observació: 'potser és l'excepció que confirma la regla!'. Doncs no, ni molt menys, tinc amigues que també juguen i hi ha moltes noies arreu del món a les qui els agraden els videojocs, que han creat webs dedicats als jocs que més les apassionen o que escriuen als seus blocs sobre la seva passió. Ara bé, sí que vull donar la raó en una cosa: no som una majoria. Això ja no és un tòpic, és una realitat. Si bé fins ara he volgut trencar tòpics, ara voldria també constatar certes realitats.
Hi ha noies que juguem i que ens agraden els videojocs. Sí, és una realitat, però, i malauradament dins de les ingents xifres de jugadors arreu del món, les noies en som encara avui dia una petita part, si bé és veritat que cada cop en som més, és també evident que encara som una minoria i que dins d'aquesta minoria que constituïm hi ha dones jugadores de tot tipus i estils: amb tendències sexuals de tot tipus, més o menys femenines, hi ha jugadores de rol, d'acció, d'estratègia, etc., vaja, que hi ha de tot, però sí que compartim quelcom: les ganes de voler-nos-ho passar bé jugant a qualsevol de les plataformes que configuren l'abast món dels videojocs.
Voldria concloure amb un desig, i aquest és que tant de bo en un futur no gaire llunyà les dones de tot tipus i de qualsevol edat es vagin acostant cada cop més a aquest món. Això planteja certs desafiaments, possibles reptes que poden anar des de possibles estils de joc nous que agradin més al públic femení i que encara avui dia no cap equip de desenvolupament no s'ha atrevit a posar en marxa, passant per l'aparició de personatges i històries diferents a les que estem més avesats en l'actualitat, fins a un fet necessari per a poder obrir encara més el món dels videojocs a les dones: el trencament de tabús, pors i estereotips. Pot ser possible, tot això? Queda per veure. Però crec que anem per bon camí.