Llegir i descobrir
L'alegria que passa
Santiago Rusiñol
L'espai
- La referència a l'espai on transcorrerà l'obra la trobem a la primera acotació del text, llegiu-la:
L'escena passa en un poble indiferent, vulgar i ensopit... [continua]
- L'acció té lloc en un ambient rural, concretament en un poble sense identificar, al qual Rusiñol aplica els adjectius "indiferent, vulgar i ensopit". Aquests adjectius presenten unes connotacions negatives que l'autor s'encarrega d'accentuar en parlar d'altres elements de l'espai: l'església (sense ordre arquitectònic); la carretera (ben polsosa); els plàtans (malalts); dos bancs (corcats).
El temps
- També s'hi refereix l'acotació inicial: Són dos quarts de cinc de la tarda. Hi ha un parell més de referències temporals abans del final de l'obra en què l'autor ens precisa que ja és gairebé fosc: a l'escena IV un vell diu que deuen ser les cinc; i a l'escena següent el Clown convoca el poble a l'espectacle que començarà al cap d'una hora (cap a les sis, doncs).
L'estructura
- L'alegria que passa és una obra teatral breu, d'un sol acte, el qual, en conseqüència, inclou el plantejament, el nus i el desenllaç.
Els personatges i el seu caràcter simbòlic
- Per entendre la classificació dels personatges, cal tenir present que L'alegria que passa és una obra de caràcter simbòlic.
- Ens trobem davant d'una obra modernista de caire simbolista. Relaciona cadascun dels següents mots amb la seva definició.
El que pretén Rusiñol amb aquesta peça teatral és presentar el conflicte que vivia l'artista de la època modernista, enfrontat a la societat. Els artistes de l'època es consideraven a si mateixos com a elements diferents de la resta de la societat: volien viure del seu art i transmetre els seus ideals de bellesa a una gran massa preocupada només pels diners. Mitjançant la Poesia (que ells interpretaven com a Bellesa, progrés) canviarien una societat que vivia a ritme de Prosa (interpretada com a Mandra, encarcarament).
Així doncs, podrem entendre la divisió tan estricta dels personatges en dos grups, íntimament relacionats amb la manera d'entendre la seva existència. Per una banda tindríem la gent del poble, que ràpidament associarem a la mandra, a la manca de progrés, a la por davant dels canvis, a l'interès purament material, a la Prosa, segons Rusiñol. De l'altra banda, hi hauria els integrants del circ, els comediants, lligats a la vida bohèmia, a l'art, a la improvisació, a la Poesia, en definitiva.
- Les relacions dels intel·lectuals modernistes amb la burgesia i la societat en general van ser complicades. En el cas dels artistes es va fer evident amb la bohèmia, la forma de vida dels artistes desplaçats pel sistema social, que propugnava unes noves formes de relació social i noves formes de vida contràries a les de les mentalitats benestants.
Els artistes regeneracionistes van formar part de la bohèmia negra, mentre que els decadentistes ho fan ver de la bohèmia daurada.
Associa les següents característiques a cadascuna de les tendències: tràgica o daurada.