Llegir i descobrir

L'alegria que passa

Santiago Rusiñol Prats

  • 1. Digués si són veritat (V) o falsos (F) els enunciats següents.

V         F

    L'acció transcorre en més d'un espai.

    Les fulles que van caient al llarg de l'obra ajudarien a accentuar l'esperit decadentista del poble.

    En Joanet és la màxima expressió de la mandra.

    L'alcalde diu al seu fill que l'única lectura interessant és la lletra que hi ha als diners.

    El pallasso és un personatge que traspua tristesa i sent menyspreu per reis, soldats, pagesos, artistes... i, fins i tot, se'n riu d'ell mateix.

    En Joanet diu que la Zaira ha embellit la seva vida i que ha despertat dins del seu cor uns sentiments desconeguts per ell.

    Els pesos que fa servir en Cop-de-puny són falsos.

    L'alcalde diu que el més sagrat que tenen al poble són els diners.

    A l'obra s'associa l'alegria, la bohèmia, l'art, la improvisació, a la Prosa, mentre que amb la Poesia s'hi associa la indolència, la manca de progrés, el no pensar.

    Quan comença l'obra són dos quarts de cinc de la tarda. Podríem dir que Rusiñol associa aquesta hora del dia, la més propícia a la mandra, a la manera de ser del poble.

 

 

  • 2. Relaciona cada un dels personatges següents amb el tret que més s'avingui al seu caràcter.
Alcalde
   Tuies
Joanet
   Clown
Agneta
   Cop-de-puny
Tòfol
   Zaira

 

  • 3. Segons la crítica, L'alegria que passa és l'obra modernista que més bé representa l'esperit del simbolisme: el món de la Poesia (l'art com a forma de vida) i el món de la Prosa (el de la burgesia materialista).
    Associa els personatges que tens a continuació al món que li correspongui:
Pagesos
Cop-de-puny
Capellans
Agneta
L'Arcalde
Clown
Joanet
Zaira
Tuies
Tòfol

 

  • 4. Si ens fixem en els camps semàntics predominants a les escenes IV i V de l'obra podrem veure una altra forma de contraposició dels dos mons que presenta Rusiñol.
    Associa cadascuna de les següents paraules i expressions al camp semàntic corresponent:
cridòria
nyonya
timbal
tararit
mandra
badallant
saragata
jeure
alegria
silenci

 

  • 5. Indica quina opció et sembla la més correcta per repartir les diferents escenes de l'obra en les tres parts bàsiques (plantejament, nus i desenllaç):
    Plantejament (escenes I, II, III i IV); Nus (escenes V, VI, VII, VIII i IX); Desenllaç (escena X)
    Plantejament (escenes I, II, III i IV); Nus (escenes V, VI i VII); Desenllaç (escenes VIII, IX i X)
    Plantejament (escenes I, II, III i IV); Nus (escenes V, VI, VII i VIII); Desenllaç (escenes IX i X)

  • 6. En el decurs de l'obra es posen de manifest unes quantes oposicions. Escriu-les en el lloc que els correspongui:
analfabetisme - tristesa - mandra - realitat - delicadesa - solitud - plorar
covardia - poble - prosa
amor feina
riure ideal
individu lectura
alegria força
poesia valentia