EPÍSTOLA AMB SEGELL D'URGÈNCIA
A BOQUETA NIT
Escric sota una lluna amarga com la fel.
(Ja sé que açò que em passa no és res de l'altre món...)
Tinc l'ànima coenta com la planta d'un peu.Em pesen les sabates com si fossen de plom.
No tinc ganes d'escriure, si vols que et parle clar. 5
Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls.M'he assegut un moment mentre es calfa el sopar.
(Continua)
S'ou, baix, la melodia tendra del Limeligth.
Un infant plora i plora en el pis del costat.