Llegir i descobrir

I aleshores no en quedà cap

Agatha Christie

Pistes

Un dels mèrits d'Agatha Christie és la inserció de pistes subtils al llarg de la novel·la, que passen desapercebudes. Tanmateix, en una segona lectura de l'obra –o d'alguns fragments- resultaren més evidents.


Per què podem considerar que aquests passatges són, en realitat, pistes sobre la identitat de l'assassí?

 

1.

¡Constance Culmington, es va dir el jutge, era exactament el tipus de dona capaç de comprar-se una illa i envoltar-s'hi de misteri!
(Capítol 1)

a.

Usa termes jurídics

2.

La veu va continuar; era una veu clara i forta.
Se us fan aquestes acusacions: (...) Senyors acusats teniu alguna cosa a dir en la vostra defensa?”
(Capítol 3)

b.

Intenta crear desconfiança entre tots els personatges.

3.

- Una màquina marca Coronation. Força nova... sense cap defecte. El paper marca Ensign...del tipus que es fa servir més... Podria haver-hi empremtes digitals, però ho dubto.
Wargrave se'l va mirar amb sobtada atenció.”
(Capítol 3)

c.

Es planteja si la seva història és creïble.

4.

Aleshores tots hi estem d'acord - va dir el jutge - No podem admetre cap exculpació amb l'única excusa del caràcter o de la posició.
(Capítol 9)

d.

Suggereix no cercar l'arma.

5.

El jutge Wargrave es va acariciar la barbeta amb el dit.
-Dubto molt que trobem res. El nostre assassí ha tingut molt de temps per empescar-se un bon amagatall. No crec pas que trobem aquest revòlver fàcilment.
(Capítol 13)

e.

És l'únic que reacciona davant la possibilitat que puguin trobar alguna pista.

 

 

1   2   3   4   5