Si als 14 anys Pau Joan Hernàndez presentava originals a premis i a editorials, dos anys després ja havia escrit una novel·la que publicaria als 18 anys: Tot et serà pres.
"El vaig deixar llegir al meu professor de literatura de BUP, Francesc Sales, que treballava a l'Editorial Empúries, i resulta que començaven una col·lecció en què volien barrejar autors de la talla de Robert Graves o Roal Dahl amb gent com jo."
Suposo que si a aquell noi de l'Institut Menéndez, que treballava a casa seva amb una màquina atrotinada, li haguessin dit que aquella primera novel·la, Tot et serà pres, vendria 33.000 exemplars, s'hauria fet un tip de riure. Ara, quan començo a escriure una novel·la, intento tornar a ser aquell noi que no es preocupava gaire per les vendes. Miro de mantenir una certa puresa i continuar sent un adolescent davant l'ordinador."
"Jo sempre dic que sóc un novel·lista que fa poemes, perquè, per mi, la novel·la és una cosa més de feina de cada dia, més sistemàtica, més planificada, mentre que el poema es treballa més espontàniament. Com a novel·lista sóc més seriós, més professional."
"El fet de començar a escriure tampoc no és fàcil: la por davant la pàgina en blanc existeix i es palesa justament en aquest moment. Els primers folis són els més difícils, i és en ells on és més probable el fracàs d'una novel·la: cal presentar els ambients, els personatges, la situació, i cal fer-ho prou detalladament perquè el lector ho assimili, però amb prou agilitat perquè la lectura no cansi."
Informació extreta de:
M. Corrius i C. Vilà, Itineraris de lectura, Institució
de les Lletres Catalanes; Barcelona 2000