Pep Coll, un home bellugadís, menut, de mirada sorneguera de la gent de muntanya, amagada rere unes ulleres, el podreu trobar per Lleida. Ja fa molt temps que va baixar de Pessonada (Pallars Jussà), on va néixer el 1949.
El que de debò li agrada és trescar muntanya amunt -si se us acut d'anar d'excursió amb ell, ja cal que us entreneu- i escoltar les històries dels avis pallaresos, mig veritat mig mentida, que anomenem llegendes.
Com que a ciutat no es pot viure de l'aire del cel ni d'escriure històries, en Pep Coll treballa en un institut. Us imagineu que un dia arribés a classe amb un canut de minairons i els manés que fes entrar la lliçó al caparronet dels nois i les noies de la classe?
Té una por terrible que la pressa de la vida moderna i l'interès més per les màquines que per les persones ens faci perdre, a tots plegats, el delit per escoltar una història ben narrada i el gust per les paraules. Per això, els seus llibres són com un magatzem de mots perquè no es perdin aquells que no tenim costum d'utilitzar.