Avui revéns encara, i els meus ulls,
no sé si per l'oblit d'una recança
o per l'anhel fervent d'una enyorança,
t'acaronen, oh Lina, com els fulls
d'un llibre cobejat les meves mans,
o bé com una espera que m'abasta,
quan el silenci és erm i ja no basta
el somni ni un record fidel abans.
I encara, quina llum, quina alegria
en els aires avança si tu véns,
musiquessa en les hores i en els vents!
I tens, noia aromada, entre les dents
un desig de besada que fondria
el meu dol com un sol a ple migdia.