Popularment s’anomena novel·la de lladres i serenos tant a la novel·la policíaca, com a la novel·la d’enigma i la novel·la negra.

• La novel·la policíaca, ambientada en un escenari urbà, es caracteritza per una trama d’intriga en què es planteja un cas d’assassinat. El protagonista de l’acció, un detectiu o un policia, és qui resol finalment el misteri, seguint les pistes i desxifrant indicis.

El primer exemple d’aquest tipus de narració el trobem en l’obra d’Edgar Allan Poe (1809-1849), escriptor nord-americà, que creà el personatge d’ Auguste Dupin, un detectiu que es distingeix per les seves habiltiats analítiques. Aquest protagonitzà la primera narració del gènere Els assassinats del carrer Morgue (1841).

• La novel·la d’enigma com la novel·la policíaca planteja un cas que cal resoldre. Es diferencia, però, del gènere policíac per l’èmfasi especial en les capacitats deductives de l’investigador, emparades en la lògica i en la ciència.

Un dels seus màxims exponents és Arthur Conan Doyle (1859-1930), escriptor escocès,creador del detectiu Sherlock Holmes. La novel·la negra és l’evolució dels subgèneres anteriors, que sorgeix als EUA, a principis del segle XX. S’hi emfatitza l’ambientació urbana i els aspectes més tèrbols de la societat coetània, la corrupció, la violència i l’abús de poder.

El protagonista, generalment un detectiu a sou, desenganyat de la justícia institucional, es caracteritza per un fort individualisme.

Entre els representants més destacats cal esmentar els escriptors nord-americans Dashiell T. Hammett (1888-1959) i Raymond Chandler (1888-1859) l’obra dels quals ha estat adaptada en diverses versions cinematogràfiques.

Als Països Catalans, s'han destacat com a conreadors del gènere Manuel de Pedrolo, i, més recentment, Jaume Fuster i Andreu Martín.