Amb l’eclosió de la novel·la moderna al segle XIX, es configura un panorama 6ric i variat de gèneres narratius. D’aquí sorgeix la necessitat de parlar de molts tipus de novel·les, segons l’objectiu, l’estructura, els personatges i l’ambientació.

Entre els subgèneres de la novel·la cal destacar els següents:

• Novel·la històrica: ambientada en un temps passat del qual es descriuen detalladament els fets històrics, els costums i el paisatge.

Waverly de Walter Scott n’és el primer exemple. Guerra i Pau, de L. N. Tolstoj una de les novel·les més espectacular i exhaustiva.

• Novel·la d’aventures: es desenvolupa a través d’un viatge ple d’incidents, que pot transcórrer en paisatges diversos, amb la finalitat d'assolir un objectiu ( objecte, coneixements, etc.).

L’escenari marítim és un dels més recurrents en aquestes narracions, protagonitzades per bucaners, pirates i aventurers diversos. Moby Dick, de Herman Melville (1819–1891) i L’illa del tresor de Robert Stevenson (1850–1894) són dos dels exemples més destacats d’aquest tipus de novel·la.

• Novel·la de ciència ficció: explora els límits de la ciència i del seu impacte en la societat i els individus. Frankenstein de Mary W. Shelley (1797-1851) és un precedent.

Amb Jules Verne (1828–1905) i Herbert George Wells (1866-1946), es fixen les característiques bàsiques d’aquest tipus de relat:

la descripció versemblant d’uns fets possibles a la ficció, però irreals en el context històric de l’obra. una trama a través de la qual es mostren els invents, els aparells i els experiments, que duen a terme els protagonistes. la reflexió crítica del narrador sobre el paper de la ciència a la societat.

Al 1912 es publicà Homes artificials de Frederic Pujulà i Vallès, considerada la primera novel·la catalana de ciència-ficció i al 1927 sortia L'illa del gran experiment d'Onofre Parés.

• Novel·la de terror: subgènere novel·lístic que se centra en fets truculents, inquietants i terrorífics basats exclusivament en un rerafons supranatural. És per aquest motiu que Frankenstein, de Mary W. Shelley, es considera una obra de ciència ficció.

Dràcula, de Bram Stoker (1847-1912), primera mostra del gènere, és la història d’un personatge mig llegendari, Vlad Tepes (1428-1476), príncep romanès que es caracteritzà per la seva crueltat, està ambientada en un misteriós castell dels Càrpats.

• La narració Ànimes de l'altre món, de Raimon Casellas (1855-1910) sobre el record d'una mort recent la nit de Tots Sants, és un exemple de literatura de terror.
• Novel·la de lladres i serenos: denominació genèrica que reben popularment els gèneres de la novel·la policíac, negra o d’enigma.