El text dramàtic ha estat un gènere literari que es distingeix de qualsevol altre (poesia i narrativa) perquè la seva finalitat és la de ser representat davant d’un públic i per estar construït en una forma que conté: diàlegs, monòlegs i acotacions.

En el diàleg hi trobem l’essència mateixa del text narratiu, és la comunicació entre els actors i actrius, alló que hauran de verbalitzar a l’escenari representant uns personatges en es relacionen entre si per presentar l’argument de l’obra. El diàleg s’oposa a la narració per l’ús d’un llenguatge directe.

En ocasions l’autor ens presenta un dels personatges que exposa en veu alta pensaments sense interlocutor explícit d’aquesta manera el públic entén millor l’acció de l’obra; aquest recurs s’anomena monòleg. Alguns utilitzen recursos propis de la lírica per a sentiments, sensacions o reflexions, altres seran els propis de la narrativa, per a descripcions de llocs, fets, etc. Trobem monòlegs dirigits directament al públic o dirigits a personatges o objectes de l’escena dels quals no s’espera resposta.

Al llarg de la història universal del teatre trobem monòlegs que s’han fet famosos, per exemple:

• Hamlet, protagonista de l’obra amb el mateix nom de W. Shakespeare, parla dirigint-se a una calavera i diu la famosa sentència: To be or not to be: that is the question...


• Harpagó, personatge de l’obra l’Avar de Molière, que ha perdut els seus diners i interroga el públic per saber qui els hi ha pres.


• A La vida es sueño, de Calderón de la Barca, el príncep Segismundo, tancat en una presó, s’interroga a si mateix sobre el sentit de la vida en uns versos ben populars: ¿Qué es la vida? Un frenesí / ¿Qué es la vida? Una ilusión…

L’escriptor, pensant en els lectors, els actors o el director de l’obra, afegeix un tipus de text anomenat acotacions que indiquen situacions (entrades i sortides de l’escenari, lloc on passa l’acció...) entonació del diàleg o del monòleg, objectes de l’escena, vestuari, etc. Les acotacions es distingeixen del text pròpiament dit perquè apareixen escrites en cursiva o entre parèntesis.