LA MARE CORATGE: Comerciants. (Canta):
Ei, comandants, freneu la marxa
i que reposin els timbals.
Sóc la Coratge i duc sabates
que ningú ven a un preu més baix.
Amb els seus polls i els seus bagatges,
els seus canons i els seus cavalls,
l’exèrcit marxa a la batalla
i cal que vagi ben calçat.
Ja ve el bon temps, la neu es fon,
bons cristians, prou de dormir,
que tot allò que encara és viu
ara es disposa a fer camí. |
Ei, comandants, la gent no es llança
sense salsitxes a morir.
Sóc la Coratge i puc curar-vos
ànima i cos amb un bon vi.
Això de rebre canonades
amb el pap buit no és gaire sa,
però si afarteu els vostres homes,
fins a l’infern arribaran.
Ja ve el bon temps, la neu es fon,
bons cristians, prou de dormir,
que tot allò que encara és viu
ara es disposa a fer camí. |
EL SERGENT: Alto! D’on sortiu, gentussa?
EL FILL GRAN: Segon regiment finlandès.
EL SERGENT: On són els vostres papers?
LA MARE CORATGE: Papers?
EL FILL PETIT: Però si és la mare Coratge!
EL SERGENT: Primera notícia. Per què es diu Coratge?
LA MARE CORATGE: Em dic Coratge perquè he tingut tanta por d’arruïnar-me, que vaig passar entremig del foc dels canons de Riga amb una cinquantena de pans dins el meu carro. S’havien començat a florir i ja era hora de treure-me’ls de sobre. No podia fer altra cosa.
EL SERGENT: Prou bromes. On són els papers?
LA MARE CORATGE, que remena entre els papers d’una capsa de llauna i baixa de la carreta: Aquí té els meus papers, sergent. Hi ha un missal sencer, d’Altötting, que em serveix per embolicar els cogombres, i un mapa de Moràvia..., Déu sap si mai m’hi deixaré caure; si no és així, ja el puc llençar. I aquí es fa constar, escrit i segellat, que el meu cavall blanc no té la febre aftosa. Per desgràcia se’ns va morir. Havia costat quinze florins, però no pas a mi, gràcies a Déu. N’hi ha prou amb aquests papers?
EL SERGENT: Em vols prendre el pèl? Ja te la faré perdre, la teva pocavergonya. Saps que et cal una llicència.
LA MARE CORATGE: A mi, tracti’m amb modos i no vingui a explicar als meus fills, encara menors d’edat, que li vull prendre el pèl. Això no es fa. Jo no tinc res amb vostè. Al segon regiment, la meva llicència és la meva cara de persona honrada, i si vostè no la sap llegir, jo no hi puc fer res. No deixaré pas que me la marquin amb una estampilla.
EL RECLUTADOR: Sergent, m’oloro un cert esperit d’insubordinació en aquesta persona. Al campament necessitem disciplina.
LA MARE CORATGE: Jo em pensava que necessitaven salsitxes.
EL SERGENT: Nom i cognom
LA MARE CORATGE: Anna Fierling
