JEAN: Però a veure...És una cosa inaudita! Un rinoceront lliure pel mig de la ciutat i no ho trobes sorprenent? Aquestes coses no s’haurien de permetre! (BERÉNGER badalla.) Tapa’t la boca amb la mà, almenys!...

BÉRENGER: Sí... sí...No s’haurien de permetre. És perillós. No hi havia pensat. No t’amoïnis, el perill ja ha passat.

JEAN: Hauríem d’anar a presentar una queixa a les autoritats municipals! Per què serveixen, les autoritats municipals?

BÉRENGER: (Badallant i posant-se tot seguit la mà a la boca ràpidament.) Oh! Perdó...Potser s’ha escapat del zoo!

JEAN: No toques mai de peus a terra!

BÉRENGER: Estic assegut.

JEAN: Assegut o dret, és el mateix, no toques mai de peus a terra.

BÉRENGER: Amb tot, hi ha una diferència.

JEAN: No es tracta d’això.

BÉRENGER: Acabes de dir que és el mateix estar assegut que dret...

JEAN: No m’has entès. És el mateix estar dret que assegut, quan un no toca de peus a terra!...

BÉRENGER: D’acord, no toco de peus a terra...La vida és no tocar de peus a terra.

JEAN: (Continuant.)... No toques de peus a terra quan dius que el rinoceront s’ha escapat del zoo...

BÉRENGER: He dit: potser...

JEAN: (Continuant.)...perquè en aquesta ciutat no tenim zoo d’ençà que la pesta hi va fer de les seves...ja fa molt de temps, d’això...

BÉRENGER: (Amb la mateixa indiferència) Llavors, potser ve del circ?

JEAN: De quin circ parles?

BÉRENGER: No sé pas...un circ ambulant.

ACTE TERCER

BÉRENGER: (...) M’he quedat completament sol. (Tanca la porta amb clau, amb molt de compte, però exasperat.) Amb mi no podran. (Tanca les finestres amb cura.) No podreu amb mi. (S’adreça a tots els caps de rinoceront.) Jo no us seguiré, no us entenc! Jo sóc el que sóc, un ésser humà. Jo sóc un ésser humà. (Seu a la butaca.) La situació és del tot insostenible.

... Ara ja és massa tard! Sóc un monstre, vet-ho aquí, un monstre! Mai no em convertiré en rinoceront, mai, mai! Mai no podré canviar. Prou que m’agradaria, però no puc. No puc ni mirar-me, em faig vergonya! (Es gira d’esquena al mirall.) Que en sóc, de lleig! Pobre d’aquell que vol conservar la seva originalitat! (Té un sobresalt.) Doncs, bé, tant és! Em defensaré de tothom! On és la meva escopeta! (Es gira de cara a la paret del davant, on hi ha clavats els caps de rinoceronts cridant.) Em defensaré de tothom ! Sóc el darrer home i ho seré fins a la fi! No capitularé!

TELÓ