El teatre més antic neix de cants i rituals religiosos. Ara bé, podem dir que el teatre, molt semblant a com el coneixem actualment, té el seu naixement a Grècia. Els grecs celebraven festes a la primavera i a la tardor en honor de Dionís, el déu del vi. Era una forma de diversió col·lectiva per a un públic nombrós. El festival de teatre durava sis dies i tot el poble jutjava els poetes, autors de tragèdies i comèdies.
S'hi van construir grans teatres, d'alguns dels quals encara podem veure les ruïnes.

Els actors sempre eren homes. Feien servir màscares, per representar els diferents personatges, i coturns -sabates amb soles gruixudes-, per fer-se veure millor. Les màscares tenien unes boques molt grans que els servien d'altaveu. Normalment representaven caràcters, sentiments, estats d'ànim, valors: bo, dolent, savi, avar, alegria, tristesa... Quan el públic veia sortir l'actor amb una màscara determinada, ja identificava el caràcter del personatge que representava.
Anomenem clàssics tant els autors com les obres de teatre de Grècia i Roma.