El clor
va ser aïllat per primera vegada en estat lliure
el 1774 per Scheele tractant diòxid de
manganès amb àcid clorhídric, malgrat que,
anteriorment, Van Helmont havia observat
el despreniment d'un gas groc verdós a l'escalfar una barreja d'àcids nítric i clorhídric (aigua règia) que podria
ser clor. En tot cas, tant un com l'altre van
considerar que es tractava d'un compost.
El 1810
Davy, Gay-Lussac i Thenard van demostrar que es tractava
d'un element.
El seu nom
prové del llatí i significa
verd clar. |