Elements Químics

El clor és un gas groc verdós d'olor sufocant, molt irritant, dens i venenós que pot liquar-se fàcilment a la pressió de 6,8 atmosferes i a 20ºC.

El clor gasós es dissol força bé en aigua: a la pressió atmosfèrica i a 0ºC, 1 litre d'aigua dissol aproximadament 5 litres de clor gasós donant una dissolució que es coneix com a aigua de clor de la qual pot cristal·litzar-se un hidrat.

Massa Atòmica	35,4527 uma
Punt de Fusió	172,18 K
Punt d'Ebullició	239,2 K
Densitat	2030 kg/m³
Potencial Normal de Reducció	+ 1,36 V ½Cl₂ \| Cl^-
Conductivitat Tèrmica	0,01 J/m s ºC
Conductivitat Elèctrica	0,0 (mOhm.cm)^-1
Calor Específica	484,88 J/kg ºK
Calor de Fusió	6,4 kJ/mol
Calor de Vaporització	20,4 kJ/mol
Calor d'Atomització	121,0 kJ/mol d'àtoms
Estats d'Oxidació	-1, +1, +2, +3 , +4, +5, +6, +7
1a Energia d'Ionització	1251,1 kJ/mol
2a Energia d'Ionització	2297,3 kJ/mol
3a Energia d'Ionització	3821,8 kJ/mol
Afinitat Electrònica	349 kJ/mol
Radi Atòmic	0,97 Å
Radi Covalent	0,99 Å
Radi Iònic	Cl^-1 = 1,81 Å Cl⁺⁷ = 0,26 Å
Volum Atòmic	22,7 cm³/mol
Polaritzabilitat	2,2 Å³
Electronegativitat (Pauling)	3,16

Quan es combina amb l'hidrogen, per tal de donar clorur d'hidrogen en presència de llum difusa, es produeix una reacció lenta però si es combinen sota la llum solar directa es produeix una explosió i es desprèn una gran quantitat de calor.

El clor també es combina amb els compostos hidrogenats com l'amoníac i l'àcid sulfhídric formant àcid clorhídric amb l'hidrogen d'aquests.

Descompon molts hidrocarburs però si es controlen les condicions de la reacció s'aconsegueix la substitució parcial de l'hidrogen pel clor.

Al roig reacciona irreversiblement amb el vapor d'aigua formant àcid clorhídric i alliberant oxigen:

En fred i en presència de la llum reacciona lentament amb l'aigua donant àcid clorhídric i àcid hipoclorós HClO, que es descompon a la vegada per formar oxigen. Gràcies a això té lloc el poder oxidant de l'aigua de clor.

Pot formar clorurs amb la majoria dels metalls encara que en diferents condicions i amb diferent intensitat. Per exemple, amb el sodi en fred reacciona lentament però si es calenta crema amb una flama molt brillant formant-se clorur de sodi.

Reacciona també amb el ferro i amb el coure però si es troba completament sec ja no té lloc la reacció. Per això, pot guardar-se en cilindres d'acer o de ferro.

L'aigua de clor pot dissoldre l'or i el platí que són metalls molt resistents als agents químics.

Si es dissol en substàncies que proporcionen una gran concentració d'ions hidroxil es forma una barreja de clorur i hipoclorit. Per exemple, amb hidròxid de sodi (sosa) dóna una barreja de clorur i hipoclorit sòdics anomenada aigua de Javel.

El clor es combina directament amb la majoria dels elements no metàl·lics, excepte el carboni, el nitrogen i l'oxigen (dels quals sí que es coneixen clorurs, encara que obtinguts indirectament). Per exemple, es combina amb el fòsfor formant triclorur de fòsfor i pentaclorur de fòsfor si hi ha clor en excés.