A causa de la
seva lleugeresa, s'utilitzà a començament del segle XX per
omplir els dirigibles i els globus aerostàtics però es van
produir molts accidents ja que l'hidrogen és un gas molt
inflamable. Per evitar aquests problemes es va començar a
utilitzar heli que, malgrat que és més pesat que l'hidrogen,
no és inflamable.
Actualment, els
globus aerostàtics funcionen amb l'aire calent
que proporcionen uns cremadors de gas situat sota
la boca del globus.
L'hidrogen
líquid, juntament amb l'oxigen, s'utilitza per a la
propulsió de coets espacials i, últimament, es
comencen a considerar les seves grans possibilitats
com a font d'energia del futur, ja que la seva
combustió produeix vapor d'aigua i, per tant, no és
contaminant.
En moltes reaccions
d'electròlisi l'hidrogen és un subproducte
important. Industrialment, s'utilitza per a la fabricació
de l'amoníac, en la síntesi de l'alcohol
metílic, per a la hidrogenació de grasses
vegetals per tal de produir grasses comestibles, en la indústria
petroquímica per a l'elaboració de gasolines
sintètiques i com a agent reductor en alguns processos.
L'hidrogen també s'usa per soldar
a alta temperatura.
S'emmagatzema, generalment,
en cilindres d'acer a pressions de 120 a 150 atmosferes.