Llegir i descobrir

Pedra de tartera

Maria Barbal

  • 1. L'autora és de Tremp, per tant és trempolina. Escriu en masculí singular els gentilicis dels habitants dels llocs següents:

    galeta

    Alacant Alemanya
    Nova York Brasil
    La Xina Barcelona
    Lleida La Garriga
    Navarra Pirineu
  • 2. A la novel·la hi apareix vocabulari relacionat amb la feina de pagès i els espais de muntanya. Relaciona els noms amb el dibuix al qual corresponen:

     

  • 3. Escriu al costat de cada definició el mot que hi correspongui d'entre els següents:

    segar / fer trepadella / batre / fer el mandongo / llaurar / redall

    Herba que creix en un prat després de dallar-lo

    Solcar la terra amb l'arada

    Tallar herba o cultius amb la falç o amb una màquina

    Fer sortir el gra de l'espiga dels cereals; fer caure certs fruits de l'arbre

    Anar a collir una herba que serveix de farratge per als animals

    Operacions diverses per elaborar botifarres i embotits del porc

  • 4. La novel·la està narrada en un registre literari, per això hi ha abundants metàfores. Dels tres possibles significats, marca el que no hi correspongui:
    • Si el temps no havia estat geniüt:

        Si el temps havia estat favorable
        Si el temps no havia esta bo
        Si el temps no havia estat dolent

    • En Jaume era un picarol:

        En Jaume era molt sorollós
        En Jaume era molt alegre
        En Jaume era optimista

    • No em sentia d'aquest món:

        Estava molt deprimida
        Estava trista i desconsolada
        Estava molt contenta

    • "Eren lluny les llàgrimes:

        Havíem recobrat la serenitat i l'alegria
        Érem insensibles a qualsevol desgràcia
        Ens havíem sobrepassat a la pena

    • Al fill no li agradava aplanar l'os de l'esquena:

        Al fill no li agradava treballar
        Al fill no li agradava la feina de pagès
        El fill era un gandul



  • 5. L'autora la va titular Pedra de tartera perquè la protagonista:

      Es deixa portar per tot el que li passa al voltant i no decideix mai res
      És insensible com una pedra i supera totes les dificultats
      Viu en un ambient de muntanya



  • 6. L'últim capítol ens descriu Barcelona de forma poètica, però aquí hi ha una definició que l'autora no fa servir. Marca-la:

      Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer...
      Barcelona és tot a una hora...
      Barcelona és el cel lluny i els estels espantats
      Barcelona és no conèixer ningú
      Barcelona és un mar i un cel vessant de llum
      Barcelona és un pa petit que s'acaba cada dia
      Barcelona és un soroll sense paraules