Llegir i descobrir
Pedra de tartera
Maria Barbal
Aquesta autora de Tremp, capital del Pallars Jussà, es considera molt afortunada perquè la seva infantesa va poder transcórrer en llibertat entre els jocs de carrer i les feines de pagès. Com que havia nascut el 1949, i en aquelles èpoques, si es volia estudiar el batxillerat o fer una carrera universitària s'havia d'anar a les ciutats més grans, Maria Barbal se'n va anar a viure a Barcelona. El 1971 acabava la carrera de filologia romànica.
Tot i que el cuquet d'escriure ja li rosegava el pensament, no ho va poder fer fins que va ser professora en un institut. A partir d'aleshores, va tenir via lliure per poder escriure, alhora que treballava i pujava els fills. Com que en tot s'hi dedica plenament, no li quedava gaire temps per escriure i per això no és fins als trenta anys que publica la seva primera novel·la, Pedra de tartera, amb què va guanyar el premi Joaquim Ruyra el 1985. Des d'aleshores, ha publicat novel·les i llibres de contes, a més d'escriure articles i reflexions sobre la literatura.
Els temes preferits de l'autora són aquells que d'alguna manera porten el lector a pensar sobre les relacions humanes, sobre les migracions, la vida al camp i a la ciutat, temes que per altra banda la preocupen com a persona, sobretot perquè, en molts casos, formen part de la seva pròpia història.