|
El realisme: un mirall en el camí
|
|
|
|
|
El realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com és, sense embellir-la. La influència del cientifisme positivista del moment i l’aparició de la fotografia són dels factors contextuals determinants en la definició de l’estètica realista. |
|
|
El moviment realista, nascut a França, s'estengué arreu. Els principals representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875). |
El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí i Alsina
(1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil. A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles com Joaquim Vayreda (1843-1894) en difongueren el mestratge. |
|
En aquest període, però, apareix un nou moviment l’Impressionisme, la característica més destacada del qual és la de representar la llum amb pinzellades breus i colors purs.
|
|
|
|
|
|