Henrik Ibsen és, amb Anton Txèkhov -escriptor de narrativa i teatre- l’autor del segle XIX que més ha influit en el teatre contemporani. Arrossegà el teatre europeu des del romanticisme fins al naturalisme i al teatre psicològic. Va ser director del Teatre Noruec de Cristiania que abandonà per viure a Itàlia i Alemanya.

El seu teatre planteja l’enfrontament entre l’individu i la societat. De signe romàntic, el seu teatre es transforma, a partir de 1877, en un teatre de profunda crítica social. Autor compromès i moralista, denuncia la hipocresia i els defectes de la societat i de la moral burgesa, i s'avança als grans temes del teatre del segle XX. Així mateix penetra també en els replecs més profunds del comportament humà i es converteix, així, en un autor universal, un clàssic. Una casa de nines, Espectres i Un enemic del poble -estrenada a Barcelona el 1893- són algunes de les seves obres més significatives.

Joan Puig i Ferreter estrena el 1908 Aigües encantades, obra que, sota la influència d'Un enemic del poble, denuncia el conservadorisme, la superstició religiosa i el caciquisme rural, que ofeguen l’avenç de la ciència i del progrés. Puig, un rebel en la seva pròpia vida, es “transforma” en Cecília, una noia que lluita per ser lliure i per ser algú en un món dominat per la tirania dels pares, dels amos i dels capellans. L’obra pertany a la seva primera etapa, caracteritzada per obres d’idees (de denúncia i conscienciació social) i de passions (d’amors equívocs i desbocats).

Puig i Ferreter, que havia nascut el 1882, ja és d’una generació diferent de la d’Ibsen i Guimerà, i forma part del moviment modernista, en què un grup d’artistes i escriptors joves pretenien modernitzar la cultura i el país. El model d’aquesta modernització és Europa i molts d’aquests joves l’oposen a una Espanya retrògrada, tradicionalista i decadent.
És en aquesta mateixa època quan Puig escriu una conferència on explica que el teatre ha de ser un reflex de la vida i de la veritat, i que ha de tenir una funció social: contribuir a millorar i fer progressar la societat, i plantejar els seus problemes més importants.