El drama ha canviat el seu concepte al llarg de la història i és al segle XIX que amb el corrent romàntic s’humanitza, elimina generalment el vers, usa la prosa, i sobretot, mostra l’angoixa d’un individu que veu com el món no respon als seus ideals i l’aboca clarament a la tragèdia. Els amors impossibles i els sentiments desfermats en són la seva matèria bàsica.

A mig camí entre la tragèdia i la comèdia, el drama inclou també el sentit de conflicte, tensió i emoció. Obres com Hernani, de Víctor Hugo, es convertiren en veritables manifestos del moviment i generaren a l’època polèmiques ferotges.
Les descobertes científiques i les idees de Darwin, que veu l’home com un animal més dins la natura, fan néixer una nova actitud en els escriptors. Aquesta nova actitud converteix l’escriptor en un científic que experimenta amb la realitat humana per poder-la transformar. Així, doncs, els escriptors, i també els dramaturgs, sense deixar d’interessar-se per l’individu, es fixaran molt més en la societat i es transformaran en veritables moralistes dedicats a denunciar els mals que l’afecten.
Als Països Catalans, els primers anys del segle XX, la renovació de les fórmules dramàtiques del romanticisme evolucionen cap a corrents més naturalistes: Santiago Rusiñol, Ignasi Iglesias i Puig i Ferreter en són representants.