Una tragèdia és una obra de teatre que es caracteritza per tenir un desenllaç desgraciat, fatal o infeliç. A la majoria d'obres tràgiques, els protagonistes es veuen arrossegats pel destí, per les passions i per obstacles insalvables. Molts cops, el desenllaç va acompanyat de la mort d'algun dels protagonistes.
La tragèdia vol provocar dos sentiments, l'horror i la pietat, que junts desemboquen en la catarsi, en què l'espectador s'identifica amb el sofriment del protagonista. Gairebé sempre les tragèdies gregues agafen les seves històries dels mites grecs.

Més tard, al segle XVII, les tragèdies tindran unes normes molt estrictes, com ara haver de passar en un únic espai i en un sol dia, i el llenguatge dels personatges serà emfàtic i grandiloqüent, i molt sovint en vers.

Han estat famoses les tragèdies gregues que se segueixen representant fins als nostres dies. Algunes de les més famoses són Prometeu encadenat, d'Èsquil, Antígona, de Sòfocles i Les bacants, d'Eurípides.

Per als grecs, un drama era sinònim d'una peça teatral. Encara actualment es fa servir aquest nom com a genèric d'obra de teatre.
Però també serveix avui per referir-se a les obres que estan entre la tragèdia i la comèdia. Encara que poden haver-hi passions i situacions conflictives, no solen acabar amb la mort dels protagonistes i el llenguatge és més planer. Sovint s'hi plantegen els problemes més importants de la societat. Amb aquest sentit, el drama neix a finals del segle XIX i en són els dos primers representants importants el noruec Henrik Johan Ibsen i el suec Johan August Strindberg.