Com a exemple, la mesura de la temperatura: aquesta magnitud és analògica i la seva mesura s'ha fet tradicionalment mitjançant mètodes analògics. Actualment són comuns els termòmetres digitals, que després de captar la temperatura mitjançant el sensor adequat, la processen amb tècniques digitals.

Un altre exemple és la telefonia. El senyal de veu és analògic i la seva transmissió es fa de manera analògica amb la XTC (xarxa de telefonia commutada). Actualment hi ha serveis de telefonia que permeten la transmissió d'aquest senyal de manera digital amb la XDSI (xarxa digital de serveis integrats).

Moltes de les magnituds físiques que mesurem són de caràcter analògic, però en canvi, les analitzem mitjançant sistemes digitals, com ara els polímetres digitals i els computadors (el sistema digital per excel·lència). Això ho fem perquè els sistemes digitals presenten molts avantatges:

• La informació es pot emmagatzemar fàcilment, per exemple amb suport magnètic (disquets), memòries electròniques, etc.
• La prrecisió i l'exactitud són elevades. Podem escollir per codificar la informació tants 1 i 0 (bits) com vulguem.
• Les operacions es poden programar. En els analògics també, però la complexitat de les possibles operacions en limiten l'ús.
• Els valors exactes de tensió no són importants; llavors, tenim immunitat al soroll.
• Els circuits digitals es poden fabricar en circuits integrats (CI).

D'inconvenient, pràcticament, només n'hi ha un: que el món real és analògic.