La resistència elèctrica del silici a la temperatura ordinària és intermèdia entre la dels metalls i els aïllants i la seva conductivitat pot controlar-se agregant petites quantitats d'impureses.

La possibilitat de controlar les propietats elèctriques del silici i la seva abundància en la naturalesa, ha fet possible el desenvolupament i l'aplicació difosa de transistors i dispositius microelectrònics, circuits integrats i pannells fotovoltaics.

La sílice i els silicats s'usen en la fabricació de vidres de borosilicat, ciment i porcellana.

També s'usa en l'elaboració de lubrificants, repel·lents d'aigua, vernissos, abrasius, pintures, adhesius i silicones.

El silici s'usa en la indústria de l'acer com un constituent dels aliatges d'acer al silici.

L'acer ordinari conté menys del 0,03% de silici. L'acer al silici, que conté del 2,5 al 4% de silici, s'utilitza per fer els nuclis dels transformadors elèctrics perquè aquest aliatge disminueix la histèresi magnètica. Una aliatge d'acer, que conté un 15% de silici, és dur, trencadís i tan resistent a la corrosió que s'usa en equips industrials que entren en contacte amb agents químics corrosius.

El silici s'usa també en aliatge amb el coure i el bronze.