El químic suec Jöns Jakob Berzelius va obtenir el 1823 silici amorf fent reaccionar tetrafluorur de silici amb potassi fos.

Fou Sainte-Claire Deville, el 1854, qui va preparar el silici cristal·lí. El silici, tot i ser el segon element més abundant en l'escorça terrestre, no es troba lliure en la naturalesa trobant-se, en la seva major part, com a silicats i sílice (SiO₂).

El seu ús estès en la fabricació de microprocessadors i components electrònics ha donat el nom de Sillicon Valley (Vall del Silici) a una regió californiana on abunden les plantes industrials dedicades a la fabricació d'aquests elements.

El nom deriva del llatí sílex que significa pedra foguera.