|
| Any |
Descobridor |
Nacionalitat |
| 1827 |
Fredrich Wöhler |
![[PAIS]](../banderas/alemania.gif)
Alemanya |
El 1825 el
danès H.C. Oersted va preparar una amalgama
d'alumini (alumini dissolt en mercuri) mitjançant
la reacció
de clorur d'alumini amb una amalgama de potassi.
Posteriorment, va destil·lar el preparat per tal d'eliminar
el mercuri i així va obtenir alumini impur, ja que
encara contenia una proporció apreciable
de mercuri.
![[WOHLER]](../person/wohler.gif)
Friedrich Wöhler |
Entre el 1827
i 1845, Friedrich Wöhler, un químic
alemany, va millorar el procediment
d'Oersted utilitzant potassi
metàl·lic:
Cl3
Al + 3K = Al + 3ClK
Va ser el primer
en mesurar el pes específic
de l'alumini i mostrar la seva lleugeresa. El 1854 Henri
Sainte-Claire Deville, a França, va obtenir el metall
mitjançant la reducció del clorur d'alumini
amb
sodi. Ajudat econòmicament
per Napoleó III, Deville va construir una
planta experimental a gran escala i va mostrar l'alumini pur
a l' Exposició de París
de 1855.
El 1886
el nord-americà Hall i el francès Héroult
van descobrir, simultàniament, que l'òxid
d'alumini era soluble en la criolita (F6AlNa3)
fosa i que la mescla podia electrolitzar-se
amb un rendiment comercial superior a l'obtingut
pels mètodes fins aleshores utilitzats.
Aquest descobriment va produir un descens considerable
del preu de l'alumini i va propiciar la
utilització massiva d'aquest metall. |
En efecte, el
1886 la producció mundial d'alumini era menys
de 45 kg, i el seu preu era una mica més d' 11 dòlars
per kg. El 1989,al contrari, la producció
mundial aproximada d'alumini primari era de 18 milions
de tones mètriques i el preu de l'alumini
era menys de 2 dòlars per kg.
El seu nom prové
de la paraula alumen, amb
la qual els romans designaven les substàncies amb propietats
astringents. |
