La major part del iode que es consumeix prové del iodat sòdic (NaIO₃) que es troba com a impuresa en el nitrat de Xile (NaNO₃). Les aigües mares que queden després de cristal·litzar el nitrat de Xile, que contenen al voltant del 5% de iodat, es tracten amb bisulfit sòdic:

Si s'evapora en sec i es calenta, el iode sublima separant-se de la resta dels sòlids. També pot obtenir-se per l'acció del diòxid de manganès i de l'àcid sulfúric sobre els iodurs:

I per desplaçament dels iodurs amb clor. El iode pot obtenir-se, en menor proporció, mitjançant el tractament de certes algues marines que el posseeixen concentrat en els seus teixits.