L'addicció a les xarxes socials
Les mateixes tècniques que s'utilitzen en les màquines escurabutxaques i els micropagaments, també s'utilitzen en les xarxes socials.
Com hem vist en el nivell anterior, el nostre cervell és addicte a les recompenses i els dissenyadors de tecnologia ho saben. Quan entrem a una xarxa social, ens trobem contínuament amb reforçadors que ens mantenen durant hores contemplant la pantalla: un botó de m'agrada, una notificació, fitxes gratis, visualització automàtica...
Les xarxes socials, com el Facebook, Instagram o Twitter, ja fa temps que conviuen amb nosaltres, per això es fa difícil saber en quin moment es van convertir en una necessitat.
Però hi ha un fenomen nou que ens pot ajudar a comprovar de quina manera ens enganxem a una xarxa social.
El fenomen "TikTok" ha crescut ràpidament fins a assolir els 1500 milions de descàrregues entre el Play Store de Google i l'App Store d'Apple: unes xifres espectaculars que col·loquen aquesta xarxa social per damunt d'Instagram i Facebook entre les aplicacions de moda.
Aquesta nova xarxa social, d'origen xinès, consisteix a crear, publicar, compartir i consumir vídeos curts generats pels mateixos usuaris.
Veiem un vídeo, llisquem el dit per la pantalla i en veiem un altre, i després un altre, i un altre, i un altre...
I per què aquesta xarxa social és tan addictiva? Quina serà la nostra resposta?
Llavors... què té aquesta xarxa social que enganxa tant?
El seu sistema de reforç de recompensa aleatòria.
La manera en com ens enganxa és que no sabem per endavant quin vídeo veurem a continuació.
Només ho sap l'algoritme, és a dir, el conjunt de regles que han establert els creadors del programa.
En aquestes regles s'hi contenen els nostres hàbits de visionament, les hores en què ens connectem, el tipus de vídeos que ens agraden... En definitiva, la intel·ligència artificial al servei del control de la conducta.