| Any |
Descobridors |
Nacionalitats |
| 1868 |
J. Janssen i N. Lockyer |
França ![[PAIS]](../banderas/frangb.gif)
Gran Bretanya |
El 1868 l'astrònom
francès P.J.C. Janssen (1824-1907) es va traslladar
a l'Índia amb l'objectiu d'observar un eclipsi de sol
i utilitzar l'espectroscopi, desenvolupat vuit anys abans,
per fer un estudi de la cromosfera solar.
| ![[FRANKLAND]](../person/frankla.gif)
Edward Frankland
|
Com a
resultat d'aquestes observacions va anunciar
que havia detectat una nova línia
espectral, de to groc, que no pertanyia
a cap dels elements coneguts fins aquell moment.
Al mateix
any, el químic britànic Sir Edward
Frankland i l'astrònom Sir Joseph Norman
Lockyer (1836-1920) van deduir que la citada línia
corresponia a un nou element al qual van anomenar
Heli (del grec helios
que significa Sol) per trobar-se en l'espectre
solar. |
Durant més
de vint-i-cinc anys es va pensar que l'heli només
existia en el Sol, fins que el 1895 W. Ramsay
tractant els minerals d'urani, uraninita i cleveita, amb àcids va
detectar la presència d'Heli
en els gasos despresos.
El 1907 el físic
britànic Sir Ernest Rutherford va deduir que les
partícules alfa són nuclis d'àtoms
d'heli, tal i com més tard confirmaria la
investigació.
El 1908 es va aconseguir
liquar l'heli, per primera vegada, en el laboratori de Kamerlingh-Onnes
i alguns mesos més tard de la mort d'aquest,
el 1926, es va aconseguir la seva solidificació. |
