El primer en aïllar el metall, encara que impur, fou el químic britànic Sir Humphry Davy el 1808.

En aquella època es coneixien dues substàncies anomenades, d'una banda, magnèsia alba (carbonat bàsic de magnesi) i, de l'altra, magnèsia nigra (òxid de manganès) i per tal d'evitar confusions s'anomenà magnesi a l'element derivat de la primera i manganès al de la segona.

La paraula magnèsia era utilitzada pels grecs per designar la procedència de la ciutat asiàtica de Tessàlia. El 1829 Bussy va preparar el metall amb més puresa.