En estat pur, i en quantitats petites, s'utilitza com a antioxidant, encara que la seva principal aplicació consisteix en formar aliatges.

Amb el ferro produeix aliatges com el ferromanganès, d'una gran duresa, que s'utilitza per preparar acers especials. Les caixes fortes, per exemple, es fan d'acer amb un 12% de manganès.

Aliatges no ferrosos de manganès són el bronze al manganès (Mn, Cu, Sn i Zn), que resisteix la corrosió, fins i tot la de l'aigua del mar, i s'usa per fer hèlices de vaixells i torpedes i la manganina que és un aliatge (Cu, Mn i Ni) molt utilitzat per construir resistències elèctriques i cables per a mesures elèctriques precises perquè la seva conductivitat elèctrica no varia, apreciablement, amb la temperatura. Aliat amb l'alumini millora considerablement les propietats d'aquest.

El diòxid de manganès (MnO₂ ) es presenta com a pirolusita i s'obté artificialment calentant nitrat de manganès; s'usa en piles seques, en pintures i barnissos, per colorar vidre i ceràmiques i per preparar clor i iode.

El sulfat de manganès (MnSO₄), un sòlid cristal·lí rosat, s'obté per l'acció de l'àcid sulfúric sobre el diòxid de manganès i es fa servir per tenyir el cotó. Els permanganats de sodi i de potassi (NaMnO₄ i KMnO₄) són cristalls de color morat fosc, formats per l'oxidació de sals àcides de manganès, que s'usen com a oxidants i desinfectants.